The Tallis Scholars
—500 aniversari de la mort de Josquin Des PrésLa Casa dels Cants
Dissabte, 12 de març de 2022 – 18 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
The Tallis Scholars
Cor Jove de l’Orfeó Català (Esteve Nabona, director)
Peter Phillips, directorI
Thomas Tallis (1505-1585)
Loquebantur variis linguisJosquin Des Prés ( 1450-1521)
“Kyrie” i “Gloria”, de la Missa Ave Maria stellaWilliam Byrd (1540-1623)
Tribue, DomineJosquin Des Prés
“Credo”, de la Missa Ave Maria stellaII
Gregorio Allegri (1582-1652)
MiserereJosquin Des Prés
“Sanctus” de la Missa Ave Maria stellaArvo Pärt (1935)
Nunc dimittisJosquin Des Prés
“Agnus Dei”, de la Missa Ave Maria stellaThomas Tallis
Spem in alium (motet a 40 veus)**Amb la participació del Cor Jove de l’Orfeó Català (Esteve Nabona, director)
Durada aproximada del concert: Primera part, 40 minuts; Pausa de 20 minuts; Segona part, 40 minuts.
#coral #llegendes
Poema
El palau de la memòria
Un castell
dins d’un castell
ressona
i exigeix el seu lloc.Qui l’escoltarà
serà la pedra
dins la pedra.Quantes immersions
resten indescobertes.Anna Gual
El tubercle (2016)Comentari
Els qui estimen Déu
Amb permís d’esporàdiques figures de l’edat mitjana com ho poden ser les de Hildegard von Bingen (1098-1779), Guillaume du Machaut (1300-1377) o Guillaume Dufay (1397-1474), no han estat pocs els musicòlegs que han indicat que Josquin Des Prés (ca. 1450-1521) ha de ser considerat el primer gran compositor de la història de la música occidental. Perquè el cognom Des Prés va esdevenir durant el segle XVI una veritable referència d’ars perfecta i, així, figures tan dispars com el tèoleg reformista Martí Luter (1483-1546) o el teòric musical Gioseffo Zarlino (1517-1590) el van considerar aquest exemple de perfecció. Exemple de perfecció que també va esquitxar polifonistes d’èpoques posteriors del qual el programa d’avui, a càrrec d’una de les referències interpretatives vocals de la música josquiniana, és una mostra.
No és casualitat que Josquin hagi estat considerat alguna cosa semblant al que és en la història de la pintura la figura de Leonardo da Vinci (1452-1519). Més enllà de la seva contemporaneïtat, de la mateixa manera que els historiadors de l’art han assenyalat com l’art pictòric leonardesc va acabar esdevenint un model, una maniera, en haver sabut combinar amb gran perfecció la sinuositat del dibuix característic de la pintura italiana amb l’ús de la perspectiva provinent dels pintors del nord d’Europa, amb Josquin passa el mateix per la seva síntesi entre melodisme italià i contrapunt imitatiu francoflamenc. Aquesta síntesi és la que trobem àmpliament desplegada en la seva primerenca Missa Ave Maris stella, composta als anys que Josquin va formar part de la capella musical del papa Inocenci VIII, entre el juny del 1489 i inicis de l’any 1495. Publicada per Ottaviano Petrucci el 1505, es tracta d’una de les tres misses josquinianes dedicades a la Verge i on el cantus firmus és extret de l’himne homònim que serveix com a material per al desenvolupament de les cinc seccions de la missa.
L’impacte d’aquesta ars perfecta de Josquin va afectar tot el Renaixement i, com hem dit, també èpoques posteriors. Peces polifòniques provinents del Renaixement anglès (Tallis, Byrd), de la Capella Sixtina de Roma (Allegri) o, fins i tot, del misticisme musical de l’estonià Arvo Pärt, presents en el concert d’avui i que acompanyaran la interpretació de la Missa esmentada, no haurien estat compostos d’idèntica manera sense aquesta petjada de Josquin. Una petjada que no va quedar, però, en el terreny de les influències, sinó que va permetre assolir obres de nova creació de gran importància i transcendència en la història d’Occident. Tallis va compondre, el 1570, el motet per a quaranta veus (vuit cors a cinc veus) Spem in alium, i Allegri, el 1638, un misteriós Miserere a nou veus; la còpia o interpretació, fora de la Capella Sixtina, podia comportar l’excomunió. La tradició diu que el Divendres Sant del 1770, data en què s’interpretava, un nen de catorze anys va ser capaç de transcriure’l amb una sola audició. El seu nom: Johann Chrysostomos Wolfgang Gottlieb Mozart. Sembla que el papa Climent XIV no només no el va excomunicar, sinó que el va nomenar cavaller de l’Orde de l’Esperó d’Or i li va llatinitizar un dels seus noms, Gottlieb, que va passar a ser Amadeus. O el que és el mateix: el qui estima Déu. Prou em sembla que als compositors presents al concert d’avui no els hauria importat gens aquest bateig. Els qui estimen Déu.
Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista
Biografies
Biografies
©Nick Rutter
©Nick Rutter
The Tallis Scholars
Fundat el 1973 pel director Peter Phillips, gràcies als seus enregistraments i concerts exitosos s’ha consolidat com a principal referent mundial de la música sacra del Renaixement. Gràcies a la tasca de Peter Phillips, el conjunt ha recreat la puresa i claredat del so que, segons ell, s’adapta millor al repertori renaixentista; una bellesa en la sonoritat per la qual The Tallis Scholars han assolit un reconeixement unànime.
Els Tallis Scholars actuen tant en espais religiosos com seculars, tot oferint una vuitantena de concerts l’any. Després de celebrar el 2013 el seu quarantè aniversari amb una extensa gira mundial, The Tallis Scholars té previst celebrar el seu mig segle en actiu el 2023. Fins a l’inici de la pandèmia, havien ofert un total de 2.327 actuacions arreu del món.
Entre les seves cites més destacades de la temporada actual, cal esmentar actuacions a Amsterdam, Viena, París, festivals Rheinvokal i de Regensburg, Klangvokal Musikfestival Dortmund i el Musikfest de Bremen, a més de gires per Itàlia, i els seus circuits habituals pels Estats Units, Europa i el Regne Unit. Com a part de les celebracions ajornades arran del 500 aniversari de Josquin Des Prés, The Tallis Scholars cantaran les divuit Misses del compositor durant quatre dies a la Boulez Saal de Berlín el juliol del 2022.
Els enregistraments de The Tallis Scholars han rebut diversos reconeixements de ressò mundial. El seu darrer llançament entorn de la música de Josquin Des Prés, en què s’inclou la Missa Hercules Dux Ferrarie, va aparèixer el novembre del 2020 i va merèixer el premi a l’enregistrament de l’any de la «BBC Music Magazine» el 2021. Aquest disc ha estat el darrer dels nou àlbums d’un projecte amb l’enregistrament i l’estrena de totes les Misses de Des Prés abans del 500 aniversari de la mort del compositor, que es complirà el 2021.
Sopranos:
Amy Haworth | Emma Walshe | Charlotte Ashley | Emily AtkinsonContralts:
Caroline Trevor | Elisabeth PaulTenors:
Steven Harrold | Simon WallBaixos:
Greg Skidmore | Rob MacdonaldBiografies
©Ricardo Ríos
©Ricardo Ríos
Cor Jove de l’Orfeó Català
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
Biografies
©Peter Adamik
©Peter Adamik
Peter Philips, director
Ha dedicat la seva carrera a la recerca i interpretació de la polifonia renaixentista i al perfeccionament de la sonoritat coral. Va fundar The Tallis Scholars el 1973, amb els quals ha ofert més de 2.300 concerts i ha participat en prop d’una seixantena de discos arreu del món. Com a resultat d’aquest compromís, Peter Phillips i The Tallis Scholars han assolit d’establir la música vocal sacra del Renaixement, en un grau superior respecte de qualsevol altra formació, com un dels grans repertoris de la música clàssica occidental.
Com a director d’altres conjunts especialitzats, treballa habitualment amb els BBC Singers, Cor de Cambra dels Països Baixos, Cor de Cambra de la Filharmònica d’Estònia, Intrada a Moscou i El León de Oro a España. És patró del Cor de la Capella del Merton College d’Oxford.
A més de la direcció, Peter Phillips destaca en el vessant d’escriptor. Durant trenta-tres anys va contribuir de manera periòdica amb una columna musical a «The Spectator», i el 1995 va assumir el càrrec d’editor de «The Musical Times», la revista musical més antiga del món encara en actiu. El seu primer llibre, English sacred music 1549-1649, va ser publicat per Gimell el 1991; mentre que el segon, What we really do, va aparèixer el 2013. Durant el 2018, la BBC Radio 3 li va dedicar un espai a través del qual va aprofundir en la seva concepció de la polifonia renaixentista, durant sis capítols d’una hora de durada titulats La glòria de la polifonia.
El 2005 va ser nomenat Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres pel ministre de Cultura de França. El 2008 va col·laborar en la fundació del cor de la capella del Merton College d’Oxford, on és membre de Bodley, i el 2021 va ser elegit com a membre honorari del St. John’s College d’Oxford.
Textos
Thomas Tallis (1505-1585)
Loquebantur variis linguisLoquebantur variis linguis
Apostoli magnalia Dei,
prout Spiritus Sanctus dabat
eloqui illis, alleluia.
Repleti sunt omnes Spiritu
Sancto, et coeperunt loqui.Els apòstols parlaven en moltes llengües
de les grans obres de Déu,
perquè l’Esperit Sant els va donar
el do de la paraula, al·leluia.
Tots estaven plens de l’Esperit Sant
i van començar a parlar.Josquin Des Prés ( 1450-1521)
“Kyrie” i “Gloria”, de la Missa Ave Maria stellaKyrie, eleison
Christe, eleison
Kyrie, eleisonSenyor, tingueu pietat de nosaltres
Crist, tingueu pietat de nosaltres
Senyor, tingueu pietat de nosaltres.Gloria in excelsis Deo
et in terra pax hominibus bonae voluntatisGlòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.Laudamus te. Benedicimus te.
Adoramus te. Glorificamus te.
Gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam.
Domine Deus, Rex caelestis,
Deus Pater omnipotens.Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent.Domine fili unigenite, Jesu Christe.
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi
suscipe deprecationem nostram.Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
Vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
Vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica.Qui sedes ad dexteram patris
miserere nobis.
Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
Tu solus Altissimus, Jesu Christe.
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.Vós, que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè Vós sou l’únic Sant, Vós l’únic Senyor,
Vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
Amén.William Byrd (1540-1623)
Tribue, DomineTribue Domine,
ut donec in hoc fragili corpore positus sum,
laudet te cor meum, laudet te lingua mea,
et omnia ossa mea dicant:
Domine, quis similis tui?Concedeix, Senyor,
que mentre estigui en aquest cos feble,
el meu cor et lloi, la meva llengua et lloi,
i tots els meus ossos diguin:
Senyor, qui és com tu?Tu es Deus omnipotens,
quem trinum in personis,
et unum in substantia deitatis
colimus et adoramus,
Patrem ingenitum, Filium de Patre unigenitum,
Spiritum sanctum de utroque procedentem,
et in utroque permanentem,
Sanctam et individuam trinitatem,
unum Deum omnipotentem.Tu ets Déu totpoderós,
a qui lloem i adorem
com a tres persones
en una mateixa substància divina:
Pare no engendrat, Fill únic del Pare,
Esperit Sant procedent d’ambdós
i permanent en tots dos
Trinitat santa i indivisa,
un Déu totpoderós.Josquin Des Prés
“Credo”, de la Missa Ave Maria stellaFilium Dei unigenitum,
et ex Patre natum ante omnia sæcula.Fill unigènit de Déu,
nascut del Pare abans de tots els segles.Deum de Deo, lumen de lumine,
Deum verum de Deo vero,
genitum, non factum,
consubstantialem Patri:
per quem omnia facta sunt.Déu nat de Déu, llum resplendor de la llum,
Déu veritable nascut del Déu veritable,
engendrat, no pas creat,
de la mateixa naturalesa del Pare:
per Ell tota cosa fou creada.Qui propter nos homines et propter nostram
salutem descendit de cælis.
Et incarnatus est de Spiritu Sancto
ex Maria Virgine, et homo factus est.El qual, per nosaltres els homes i per la nostra
salvació, davallà del cel.
I, per obra de l’Esperit Sant,
s’encarnà de la Verge Maria, i es feu home.Crucifixus etiam pro nobis
sub Pontio Pilato; passus et sepultus est,
et resurrexit tertia die,
secundum Scripturas,
et ascendit in cælum, sedet ad dexteram Patris.Crucificat després per nosaltres
sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat
i ressuscità el tercer dia,
com deien ja les Escriptures.
I se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.Et iterum venturus est cum gloria,
iudicare vivos et mortuos,
cuius regni non erit finis.
Et in Spiritum Sanctum,
Dominum et vivificantem:
qui ex Patre Filioque procedit.
Qui cum Patre et Filio simul adoratur
et conglorificatur: qui locutus est per prophetas.I tornarà gloriós
a judicar els vius i els morts,
i el seu regnat no tindrà fi.
Crec en l’Esperit Sant,
que és Senyor i infon la vida,
que procedeix del Pare i del Fill.
I juntament amb el Pare i el Fill és adorat
i glorificat; que parlà per boca dels profetes.Et unam, sanctam, catholicam
et apostolicam Ecclesiam.
Confiteor unum baptisma
in remissionem peccatorum.
Et exspecto resurrectionem mortuorum,
et vitam venturi sæculi.
AmenI en una sola Església, santa, catòlica
i apostòlica.
Professo que hi ha un sol baptisme
per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció dels morts,
i la vida de la glòria.
Amén.Gregorio Allegri (1582-1652)
Miserere
(Llibre dels salms, 51)Miserere mei, Deus:
secundum magnam misericordiam tuam.
Et secundum multitudinem miserationum tuarum,
dele iniquitatem meam.Compadeix-te de mi, Senyor:
segons la teva gran misericòrdia,
I segons la grandesa de la teva compassió,
esborra la meva iniquitat.Amplius lava me ab iniquitate mea:
et a peccato meo munda me.
Quoniam iniquitatem meam ego cognosco:
et peccatum meum contra me est semper.Renta’m ben bé de les culpes,
purifica’m dels pecats.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.Tibi soli peccavi, et malum coram te feci:
ut justificeris in sermonibus tuis,
et vincas cum judicaris.Contra Tu he pecat, fent el que és dolent als teus ulls.
Per això ets just quan dones la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.Ecce enim in iniquitatibus conceptus sum:
et in peccatis concepit me mater mea.
Ecce enim veritatem dilexisti:
incerta et occulta sapientiae tuae manifestasti mihi.Tu saps que he nascut en la culpa,
que la mare m’engendrà pecador.
Tu que estimes la veritat al fons del cor,
m’ensenyes dintre meu a tenir seny.Asperges me hysopo, et mundabor:
lavabis me, et super nivem dealbabor.
Audi tui meo dabis gaudium et laetitiam:
et exsultabunt ossa humiliata.Aspergeix-me amb hisop, que quedi pur;
renta’m, i seré més blanc que la neu.
Fes que torni a sentir els crits de festa,
que s’alegrin els ossos que havies fet pols!Averte faciem tuam a peccatis meis:
et omnes iniquitates meas dele.
Cor mundum crea in me, Deus: et spiritum rectum
innova in visceribus meis.Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.
Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.Ne proiicias me a facie tua:
et spiritum sanctum tuum ne auferas a me.
Redde mihi laetitiam salutaris tui:
et spiritu principali confirma me.No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna’m el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.Docebo iniquos vias tuas:
et impii ad te convertentur.
Libera me de sanguinibus,
Deus, Deus salutis meae:
et exsultabit lingua mea justitiam tuam.Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a Tu els qui t’han abandonat.
No em demanis compte de la sang que he vessat,
Déu meu, Déu que em salves,
i aclamaré la teva bondat.Domine, labia mea aperies:
et os meum annuntiabit laudem tuam.
Quoniam si voluisses sacrificium,
dedissem utique: holocaustis non delectaberis.Obre’m els llavis, Senyor,
i proclamaré la teva lloança.
Les víctimes no et satisfan;
si t’oferia un holocaust, no me’l voldries.Sacrificium Deo spiritus contribulatus:
cor contritum, et humiliatum,
Deus, non despicies.La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix, Tu,
Déu meu, no el menysprees.Benigne fac, Domine, in bona voluntate tua Sion:
ut aedificentur muri Ierusalem.
Tunc acceptabis sacrificium justitiae,
oblationes, et holocausta:
tunc imponent super altare tuum vitulos.Afavoreix Sió amb la teva benvolença,
reconstrueix les muralles de Jerusalem.
Llavors acceptaràs els sacrificis,
l’ofrena sencera i els holocaustos;
llavors oferiran vedells al teu altar.Josquin Des Prés
“Sanctus”, de la Missa Ave Maria stellaSanctus, Sanctus, Sanctus,
Domine Deus Sabaoth!;
pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.
Benedictus qui venit in nomine Domini.
Hosanna in excelsis.Sant, Sant, Sant és el Senyor;
Déu de les forces celestials.
Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel.
Beneït qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a dalt del cel.Arvo Pärt (1935)
Nunc dimittis
(Evangeli segons sant Lluc 2:29-32)Nunc dimittis servum tuum Domine
secundum verbum tuum in pace
quia viderunt oculi mei salutare tuum
quod parasti ante faciem omnium populorum
lumen ad revelationem gentium
et gloriam plebis tuae IsrahelAra, Senyor, deixa que el teu servent
se’n vagi en pau, com li havies promès.
Els meus ulls han vist el Salvador
que preparaves per presentar-lo a tots els pobles:
llum que es reveli a les nacions,
glòria d’Israel, el teu poble.Josquin Des Prés
“Agnus Dei”, de la Missa Ave Maria stellaAgnus Dei, qui tollis peccata mundi,
miserere nobis,
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
miserere nobis,
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
dona nobis pacem.Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
doneu-nos la pau.Thomas Tallis
Spem in aliumSpem in alium nunquam habui
Praeter in te, Deus Israel
Qui irasceris et propitius eris
et omnia peccata hominum
in tribulatione dimittis
Domine Deus
Creator caeli et terrae
respice humilitatem nostram.Mai vaig tenir esperança en un altre
a més de Tu, Déu d'Israel.
Estaràs enfadat i seràs misericordiós
i tots els pecats dels homes
alliberaràs de la tribulació.
Senyor Déu
Creador del cel i de la terra
mira la nostra humilitat.Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –També et pot interessar...
Palau Bach
Dimarts, 12.04.22 – 19 h
Sala de ConcertsPassió segons sant Mateu
Collegium Vocale Gent
Philippe Herreweghe, directorJ. S. Bach: Passió segons sant Mateu, BWV 244
Preu: de 35 a 120 €
The Tallis Scholars
—500 aniversari de la mort de Josquin Des PrésLa Casa dels Cants
Dissabte, 12 de març de 2022 – 18 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
The Tallis Scholars
Cor Jove de l’Orfeó Català (Esteve Nabona, director)
Peter Phillips, directorI
Thomas Tallis (1505-1585)
Loquebantur variis linguisJosquin Des Prés ( 1450-1521)
“Kyrie” i “Gloria”, de la Missa Ave Maria stellaWilliam Byrd (1540-1623)
Tribue, DomineJosquin Des Prés
“Credo”, de la Missa Ave Maria stellaII
Gregorio Allegri (1582-1652)
MiserereJosquin Des Prés
“Sanctus” de la Missa Ave Maria stellaArvo Pärt (1935)
Nunc dimittisJosquin Des Prés
“Agnus Dei”, de la Missa Ave Maria stellaThomas Tallis
Spem in alium (motet a 40 veus)**Amb la participació del Cor Jove de l’Orfeó Català (Esteve Nabona, director)
Durada aproximada del concert: Primera part, 40 minuts; Pausa de 20 minuts; Segona part, 40 minuts.
#coral #llegendes
Poema
El palau de la memòria
Un castell
dins d’un castell
ressona
i exigeix el seu lloc.Qui l’escoltarà
serà la pedra
dins la pedra.Quantes immersions
resten indescobertes.Anna Gual
El tubercle (2016)Comentari
Els qui estimen Déu
Amb permís d’esporàdiques figures de l’edat mitjana com ho poden ser les de Hildegard von Bingen (1098-1779), Guillaume du Machaut (1300-1377) o Guillaume Dufay (1397-1474), no han estat pocs els musicòlegs que han indicat que Josquin Des Prés (ca. 1450-1521) ha de ser considerat el primer gran compositor de la història de la música occidental. Perquè el cognom Des Prés va esdevenir durant el segle XVI una veritable referència d’ars perfecta i, així, figures tan dispars com el tèoleg reformista Martí Luter (1483-1546) o el teòric musical Gioseffo Zarlino (1517-1590) el van considerar aquest exemple de perfecció. Exemple de perfecció que també va esquitxar polifonistes d’èpoques posteriors del qual el programa d’avui, a càrrec d’una de les referències interpretatives vocals de la música josquiniana, és una mostra.
No és casualitat que Josquin hagi estat considerat alguna cosa semblant al que és en la història de la pintura la figura de Leonardo da Vinci (1452-1519). Més enllà de la seva contemporaneïtat, de la mateixa manera que els historiadors de l’art han assenyalat com l’art pictòric leonardesc va acabar esdevenint un model, una maniera, en haver sabut combinar amb gran perfecció la sinuositat del dibuix característic de la pintura italiana amb l’ús de la perspectiva provinent dels pintors del nord d’Europa, amb Josquin passa el mateix per la seva síntesi entre melodisme italià i contrapunt imitatiu francoflamenc. Aquesta síntesi és la que trobem àmpliament desplegada en la seva primerenca Missa Ave Maris stella, composta als anys que Josquin va formar part de la capella musical del papa Inocenci VIII, entre el juny del 1489 i inicis de l’any 1495. Publicada per Ottaviano Petrucci el 1505, es tracta d’una de les tres misses josquinianes dedicades a la Verge i on el cantus firmus és extret de l’himne homònim que serveix com a material per al desenvolupament de les cinc seccions de la missa.
L’impacte d’aquesta ars perfecta de Josquin va afectar tot el Renaixement i, com hem dit, també èpoques posteriors. Peces polifòniques provinents del Renaixement anglès (Tallis, Byrd), de la Capella Sixtina de Roma (Allegri) o, fins i tot, del misticisme musical de l’estonià Arvo Pärt, presents en el concert d’avui i que acompanyaran la interpretació de la Missa esmentada, no haurien estat compostos d’idèntica manera sense aquesta petjada de Josquin. Una petjada que no va quedar, però, en el terreny de les influències, sinó que va permetre assolir obres de nova creació de gran importància i transcendència en la història d’Occident. Tallis va compondre, el 1570, el motet per a quaranta veus (vuit cors a cinc veus) Spem in alium, i Allegri, el 1638, un misteriós Miserere a nou veus; la còpia o interpretació, fora de la Capella Sixtina, podia comportar l’excomunió. La tradició diu que el Divendres Sant del 1770, data en què s’interpretava, un nen de catorze anys va ser capaç de transcriure’l amb una sola audició. El seu nom: Johann Chrysostomos Wolfgang Gottlieb Mozart. Sembla que el papa Climent XIV no només no el va excomunicar, sinó que el va nomenar cavaller de l’Orde de l’Esperó d’Or i li va llatinitizar un dels seus noms, Gottlieb, que va passar a ser Amadeus. O el que és el mateix: el qui estima Déu. Prou em sembla que als compositors presents al concert d’avui no els hauria importat gens aquest bateig. Els qui estimen Déu.
Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista
Biografies
The Tallis Scholars
©Nick Rutter
Fundat el 1973 pel director Peter Phillips, gràcies als seus enregistraments i concerts exitosos s’ha consolidat com a principal referent mundial de la música sacra del Renaixement. Gràcies a la tasca de Peter Phillips, el conjunt ha recreat la puresa i claredat del so que, segons ell, s’adapta millor al repertori renaixentista; una bellesa en la sonoritat per la qual The Tallis Scholars han assolit un reconeixement unànime.
Els Tallis Scholars actuen tant en espais religiosos com seculars, tot oferint una vuitantena de concerts l’any. Després de celebrar el 2013 el seu quarantè aniversari amb una extensa gira mundial, The Tallis Scholars té previst celebrar el seu mig segle en actiu el 2023. Fins a l’inici de la pandèmia, havien ofert un total de 2.327 actuacions arreu del món.
Entre les seves cites més destacades de la temporada actual, cal esmentar actuacions a Amsterdam, Viena, París, festivals Rheinvokal i de Regensburg, Klangvokal Musikfestival Dortmund i el Musikfest de Bremen, a més de gires per Itàlia, i els seus circuits habituals pels Estats Units, Europa i el Regne Unit. Com a part de les celebracions ajornades arran del 500 aniversari de Josquin Des Prés, The Tallis Scholars cantaran les divuit Misses del compositor durant quatre dies a la Boulez Saal de Berlín el juliol del 2022.
Els enregistraments de The Tallis Scholars han rebut diversos reconeixements de ressò mundial. El seu darrer llançament entorn de la música de Josquin Des Prés, en què s’inclou la Missa Hercules Dux Ferrarie, va aparèixer el novembre del 2020 i va merèixer el premi a l’enregistrament de l’any de la «BBC Music Magazine» el 2021. Aquest disc ha estat el darrer dels nou àlbums d’un projecte amb l’enregistrament i l’estrena de totes les Misses de Des Prés abans del 500 aniversari de la mort del compositor, que es complirà el 2021.
Sopranos:
Amy Haworth | Emma Walshe | Charlotte Ashley | Emily AtkinsonContralts:
Caroline Trevor | Elisabeth PaulTenors:
Steven Harrold | Simon WallBaixos:
Greg Skidmore | Rob MacdonaldCor Jove de l’Orfeó Català
©Ricardo Ríos
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
Peter Philips, director
©Peter Adamik
Ha dedicat la seva carrera a la recerca i interpretació de la polifonia renaixentista i al perfeccionament de la sonoritat coral. Va fundar The Tallis Scholars el 1973, amb els quals ha ofert més de 2.300 concerts i ha participat en prop d’una seixantena de discos arreu del món. Com a resultat d’aquest compromís, Peter Phillips i The Tallis Scholars han assolit d’establir la música vocal sacra del Renaixement, en un grau superior respecte de qualsevol altra formació, com un dels grans repertoris de la música clàssica occidental.
Com a director d’altres conjunts especialitzats, treballa habitualment amb els BBC Singers, Cor de Cambra dels Països Baixos, Cor de Cambra de la Filharmònica d’Estònia, Intrada a Moscou i El León de Oro a España. És patró del Cor de la Capella del Merton College d’Oxford.
A més de la direcció, Peter Phillips destaca en el vessant d’escriptor. Durant trenta-tres anys va contribuir de manera periòdica amb una columna musical a «The Spectator», i el 1995 va assumir el càrrec d’editor de «The Musical Times», la revista musical més antiga del món encara en actiu. El seu primer llibre, English sacred music 1549-1649, va ser publicat per Gimell el 1991; mentre que el segon, What we really do, va aparèixer el 2013. Durant el 2018, la BBC Radio 3 li va dedicar un espai a través del qual va aprofundir en la seva concepció de la polifonia renaixentista, durant sis capítols d’una hora de durada titulats La glòria de la polifonia.
El 2005 va ser nomenat Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres pel ministre de Cultura de França. El 2008 va col·laborar en la fundació del cor de la capella del Merton College d’Oxford, on és membre de Bodley, i el 2021 va ser elegit com a membre honorari del St. John’s College d’Oxford.
Textos
Thomas Tallis (1505-1585)
Loquebantur variis linguisLoquebantur variis linguis
Apostoli magnalia Dei,
prout Spiritus Sanctus dabat
eloqui illis, alleluia.
Repleti sunt omnes Spiritu
Sancto, et coeperunt loqui.Els apòstols parlaven en moltes llengües
de les grans obres de Déu,
perquè l’Esperit Sant els va donar
el do de la paraula, al·leluia.
Tots estaven plens de l’Esperit Sant
i van començar a parlar.Josquin Des Prés ( 1450-1521)
“Kyrie” i “Gloria”, de la Missa Ave Maria stellaKyrie, eleison
Christe, eleison
Kyrie, eleisonSenyor, tingueu pietat de nosaltres
Crist, tingueu pietat de nosaltres
Senyor, tingueu pietat de nosaltres.Gloria in excelsis Deo
et in terra pax hominibus bonae voluntatisGlòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.Laudamus te. Benedicimus te.
Adoramus te. Glorificamus te.
Gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam.
Domine Deus, Rex caelestis,
Deus Pater omnipotens.Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent.Domine fili unigenite, Jesu Christe.
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi
suscipe deprecationem nostram.Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
Vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
Vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica.Qui sedes ad dexteram patris
miserere nobis.
Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
Tu solus Altissimus, Jesu Christe.
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.Vós, que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè Vós sou l’únic Sant, Vós l’únic Senyor,
Vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
Amén.William Byrd (1540-1623)
Tribue, DomineTribue Domine,
ut donec in hoc fragili corpore positus sum,
laudet te cor meum, laudet te lingua mea,
et omnia ossa mea dicant:
Domine, quis similis tui?Concedeix, Senyor,
que mentre estigui en aquest cos feble,
el meu cor et lloi, la meva llengua et lloi,
i tots els meus ossos diguin:
Senyor, qui és com tu?Tu es Deus omnipotens,
quem trinum in personis,
et unum in substantia deitatis
colimus et adoramus,
Patrem ingenitum, Filium de Patre unigenitum,
Spiritum sanctum de utroque procedentem,
et in utroque permanentem,
Sanctam et individuam trinitatem,
unum Deum omnipotentem.Tu ets Déu totpoderós,
a qui lloem i adorem
com a tres persones
en una mateixa substància divina:
Pare no engendrat, Fill únic del Pare,
Esperit Sant procedent d’ambdós
i permanent en tots dos
Trinitat santa i indivisa,
un Déu totpoderós.Josquin Des Prés
“Credo”, de la Missa Ave Maria stellaFilium Dei unigenitum,
et ex Patre natum ante omnia sæcula.Fill unigènit de Déu,
nascut del Pare abans de tots els segles.Deum de Deo, lumen de lumine,
Deum verum de Deo vero,
genitum, non factum,
consubstantialem Patri:
per quem omnia facta sunt.Déu nat de Déu, llum resplendor de la llum,
Déu veritable nascut del Déu veritable,
engendrat, no pas creat,
de la mateixa naturalesa del Pare:
per Ell tota cosa fou creada.Qui propter nos homines et propter nostram
salutem descendit de cælis.
Et incarnatus est de Spiritu Sancto
ex Maria Virgine, et homo factus est.El qual, per nosaltres els homes i per la nostra
salvació, davallà del cel.
I, per obra de l’Esperit Sant,
s’encarnà de la Verge Maria, i es feu home.Crucifixus etiam pro nobis
sub Pontio Pilato; passus et sepultus est,
et resurrexit tertia die,
secundum Scripturas,
et ascendit in cælum, sedet ad dexteram Patris.Crucificat després per nosaltres
sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat
i ressuscità el tercer dia,
com deien ja les Escriptures.
I se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.Et iterum venturus est cum gloria,
iudicare vivos et mortuos,
cuius regni non erit finis.
Et in Spiritum Sanctum,
Dominum et vivificantem:
qui ex Patre Filioque procedit.
Qui cum Patre et Filio simul adoratur
et conglorificatur: qui locutus est per prophetas.I tornarà gloriós
a judicar els vius i els morts,
i el seu regnat no tindrà fi.
Crec en l’Esperit Sant,
que és Senyor i infon la vida,
que procedeix del Pare i del Fill.
I juntament amb el Pare i el Fill és adorat
i glorificat; que parlà per boca dels profetes.Et unam, sanctam, catholicam
et apostolicam Ecclesiam.
Confiteor unum baptisma
in remissionem peccatorum.
Et exspecto resurrectionem mortuorum,
et vitam venturi sæculi.
AmenI en una sola Església, santa, catòlica
i apostòlica.
Professo que hi ha un sol baptisme
per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció dels morts,
i la vida de la glòria.
Amén.Gregorio Allegri (1582-1652)
Miserere
(Llibre dels salms, 51)Miserere mei, Deus:
secundum magnam misericordiam tuam.
Et secundum multitudinem miserationum tuarum,
dele iniquitatem meam.Compadeix-te de mi, Senyor:
segons la teva gran misericòrdia,
I segons la grandesa de la teva compassió,
esborra la meva iniquitat.Amplius lava me ab iniquitate mea:
et a peccato meo munda me.
Quoniam iniquitatem meam ego cognosco:
et peccatum meum contra me est semper.Renta’m ben bé de les culpes,
purifica’m dels pecats.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.Tibi soli peccavi, et malum coram te feci:
ut justificeris in sermonibus tuis,
et vincas cum judicaris.Contra Tu he pecat, fent el que és dolent als teus ulls.
Per això ets just quan dones la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.Ecce enim in iniquitatibus conceptus sum:
et in peccatis concepit me mater mea.
Ecce enim veritatem dilexisti:
incerta et occulta sapientiae tuae manifestasti mihi.Tu saps que he nascut en la culpa,
que la mare m’engendrà pecador.
Tu que estimes la veritat al fons del cor,
m’ensenyes dintre meu a tenir seny.Asperges me hysopo, et mundabor:
lavabis me, et super nivem dealbabor.
Audi tui meo dabis gaudium et laetitiam:
et exsultabunt ossa humiliata.Aspergeix-me amb hisop, que quedi pur;
renta’m, i seré més blanc que la neu.
Fes que torni a sentir els crits de festa,
que s’alegrin els ossos que havies fet pols!Averte faciem tuam a peccatis meis:
et omnes iniquitates meas dele.
Cor mundum crea in me, Deus: et spiritum rectum
innova in visceribus meis.Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.
Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.Ne proiicias me a facie tua:
et spiritum sanctum tuum ne auferas a me.
Redde mihi laetitiam salutaris tui:
et spiritu principali confirma me.No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna’m el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.Docebo iniquos vias tuas:
et impii ad te convertentur.
Libera me de sanguinibus,
Deus, Deus salutis meae:
et exsultabit lingua mea justitiam tuam.Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a Tu els qui t’han abandonat.
No em demanis compte de la sang que he vessat,
Déu meu, Déu que em salves,
i aclamaré la teva bondat.Domine, labia mea aperies:
et os meum annuntiabit laudem tuam.
Quoniam si voluisses sacrificium,
dedissem utique: holocaustis non delectaberis.Obre’m els llavis, Senyor,
i proclamaré la teva lloança.
Les víctimes no et satisfan;
si t’oferia un holocaust, no me’l voldries.Sacrificium Deo spiritus contribulatus:
cor contritum, et humiliatum,
Deus, non despicies.La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix, Tu,
Déu meu, no el menysprees.Benigne fac, Domine, in bona voluntate tua Sion:
ut aedificentur muri Ierusalem.
Tunc acceptabis sacrificium justitiae,
oblationes, et holocausta:
tunc imponent super altare tuum vitulos.Afavoreix Sió amb la teva benvolença,
reconstrueix les muralles de Jerusalem.
Llavors acceptaràs els sacrificis,
l’ofrena sencera i els holocaustos;
llavors oferiran vedells al teu altar.Josquin Des Prés
“Sanctus”, de la Missa Ave Maria stellaSanctus, Sanctus, Sanctus,
Domine Deus Sabaoth!;
pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.
Benedictus qui venit in nomine Domini.
Hosanna in excelsis.Sant, Sant, Sant és el Senyor;
Déu de les forces celestials.
Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel.
Beneït qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a dalt del cel.Arvo Pärt (1935)
Nunc dimittis
(Evangeli segons sant Lluc 2:29-32)Nunc dimittis servum tuum Domine
secundum verbum tuum in pace
quia viderunt oculi mei salutare tuum
quod parasti ante faciem omnium populorum
lumen ad revelationem gentium
et gloriam plebis tuae IsrahelAra, Senyor, deixa que el teu servent
se’n vagi en pau, com li havies promès.
Els meus ulls han vist el Salvador
que preparaves per presentar-lo a tots els pobles:
llum que es reveli a les nacions,
glòria d’Israel, el teu poble.Josquin Des Prés
“Agnus Dei”, de la Missa Ave Maria stellaAgnus Dei, qui tollis peccata mundi,
miserere nobis,
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
miserere nobis,
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
dona nobis pacem.Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
doneu-nos la pau.Thomas Tallis
Spem in aliumSpem in alium nunquam habui
Praeter in te, Deus Israel
Qui irasceris et propitius eris
et omnia peccata hominum
in tribulatione dimittis
Domine Deus
Creator caeli et terrae
respice humilitatem nostram.Mai vaig tenir esperança en un altre
a més de Tu, Déu d'Israel.
Estaràs enfadat i seràs misericordiós
i tots els pecats dels homes
alliberaràs de la tribulació.
Senyor Déu
Creador del cel i de la terra
mira la nostra humilitat.Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –També et pot interessar...
Palau Bach
Dimarts, 12.04.22 – 19 h
Sala de ConcertsPassió segons sant Mateu
Collegium Vocale Gent
Philippe Herreweghe, directorJ. S. Bach: Passió segons sant Mateu, BWV 244
Preu: de 35 a 120 €